Los "cerritos de Indios" d'Uruguay

Una de les assignatures que vaig fer durant la carrera d'història va ser Amèrica I. Aquesta assignatura era una petita aproximació a la prehistòria d'Amèrica del Sud. El professor que impartia l'assignatura era uruguaià, i ens va donar una visió sobre el tema. De fet per mi va ser una de les assignatures més interessants ja que vaig descobrir noves cultures històriques com l'exemple que exposaré a continuació. La veritat es que "Los cerritos de indios" o els túmuls de la resta d'Amèrica són impresionants!!!

“LOS CERRITOS DE INDIOS” D’URUGUAY:

“Cerritos de indios” és com anomenen els uruguaians a les estructures monticulars que es troben a la seva regió. Aquestes plataformes estan localitzades a les anomenades Terres Baixes, conformades per grans llacunes al voltant de rius, zones que queden inundades durant grans períodes de l’any. Fins fa poc hi havia un debat sobre la importància o no de les Terres Baixes les quals es veien com a lloc marginals, en que les comunitats antigues no havien pogut establir-s’hi ja que els hagués costat moure’s pel paisatge, aquest territori semblava no tenir interès econòmic per a les poblacions antigues. Ara però la visió comença a canviar i es veu que, al contrari del que s’havia pensat, són terres molt fèrtils, amb grans recursos animals i vegetals que s’han adaptat a aquests ecosistemes. Però abans de construir els túmuls, les comunitats caçadores –recol·lectores havien hagut de fer una planificació prèvia en la qual calia conèixer el medi i la geografia dels llocs a establir aquestes estructures monumentals.
Aquests túmuls estan relacionats amb una ceràmica molt simple anomenada “Tradició Vieira”.En la mateixa zona uruguaiana podem trobar diferents jaciments estudiats que tenen estructures tumulars, tot i que cada regió presenta diversitat local en les plantes:

• En el sector Sud (en el Departament de Rocha) dominen les construccions circulars a subcirculars amb diàmetres de 30 a 40 metres.

• A la zona del riu Cebollín la major part de les plantes tenen formes clarament el·líptiques amb relacions de 1:1’5 a 1:2 entre el diàmetre menor i el major.

Aproximadament les altures d’aquests diversos monticles és d’entre 0,5 metres a 7 metres.

Aquest túmuls no estan distribuïts de manera homogènia en el paisatge sinó que s’associa al paisatge i marca els agrupaments. A les planes, per exemple, les estructures monticulars s’alineen seguint els cursos de l’aigua.

A més es genera un espai central que es configura cap a moments històrics, com a plaça semicircular, circumscrit per diverses formes monumentals que s’ha interpretat com a espai públic cerimonial. Així, el surgiment d’espais especialitzats amb funcions rituals i les plataformes cerimonials semblen haver sorgit per necessitats de les diferents societats americanes constructores de túmuls funeraris.

En les diverses excavacions, s’han vist que en els “cerritos” hi havia una successió de dipòsits sedimentaris que contenen material cultural. Així entre els elements que composen el túmul trobem quatre estructures arqueològiques: els dipòsits sedimentaris, els enterraments, les estructures de combustió i fases d’abandonament.

El més provable és que no tots els individus d‘aquesta societat fossin enterrats dins dels túmuls, tot i que hi hagi enterraments d’ambdós sexes i de totes les edats i fins i tot s’hi poden trobar animals. La manera en que es troben enterrats també és diversa. Podem trobar enterraments primaris flexionats, enterraments individuals, múltiples, ... A més, els difunts estan envoltats per al seu aixovar que pot estar format per: valves de moluscs, punxons, puntes confeccionades d’os, ullals de llop marí, mandíbules de guineu,... Cal esmentar també que aquest grups ja experimentaven amb l’agricultura.

D’aquesta manera podem veure la posició social que tenia aquella persona quan era viva, i per tant es pot veure que aquesta societat no era igualitària i anava camí a la jerarquització.
A més la construcció de túmuls ens parla de la magnitud del treball i de la organització dels constructors de “cerritos”, trencant així amb l’estereotip dels caçadors-recol·lectors.
Els constructors de túmuls varen anar desapareixent amb l’arribada dels europeus, (en alguns llocs al segle XVII, en altres fins al segle XIX).

__________________________

Referències bibliogràfiques:

LÓPEZ MAZZ, J.M.(Setembre 2001): Las estructuras tumulares del litoral Atlantico Uruguaio Extret de Latin American Antiquity, SAA, Vol:12, nº3. Pàg.: 231-255.