És difícil definir temps. M’imagino un rellotge que va endavant, un espai de moments que mai tornaran. Tot allò que s’ha fet fins aleshores és únic, precís i instantani.
Per això suposo que m’agrada tant pensar en el passat, la història. Per a mi és això, la història que hi ha darrere cada segon, cada minut, cada dia, cada any, cada dècada.... El temps ens ensenya moltes coses bones i dolentes. Aprendre del que has fet bé i el que has fet malament. El temps és passat, però també present i futur. Cal viure cada un d’ells amb intensitat. Perquè el temps en definitiva també és vida i mort.
El temps per a mi no són només un grapat de xifres, sinó també un grapat d’històries, un grapat de records.
